Loading...

Falla Raval de Sant Agustí

Audioguia monument infantil 2025

Valencià

Era un matí amb sol radiant quan les dos formiguetes, Martina i Aarón, eixiren de la seua ciutat per emprendre una gran aventura. Tenien només deu anys, però el seu coratge era tan gran com el món que les envoltava. De sobte, el cel començà a estar amenaçat per núvols i foscor, i tot semblava apuntar que alguna cosa lletja anava a passar: el món canviaria per sempre. Alguna cosa les dos formigues valentes haurien de fer!

 

Martina: Aarón, sents com bufa el vent? Sembla que alguna cosa gran s’aproxima… Que por! Creus que el món podrà resistir-se a com estem tractant-lo?

 

Aarón: Potser no… però fa temps que li pegue voltes a una idea. Hem de buscar la llegendària “Ciutat dels Valors”, anar allí i dur les seues ensenyances. Si trobem els valors, potser podrem fer que el món florisca de nou.

 

Martina: Però com trobem la “Ciutat dels Valors”? El món és tan gran! Per on comencem?

 

Aarón: La llegenda diu que cal tancar els ulls, caminar amb coratge i determinació i creure amb la màgia.

 

Martina: No es parle més. Hem d’aconseguir-ho. Avant!

 

Les dos formigues començaren a caminar, decidides a salvar el món. El camí no va ser fàcil; a cegues recorregueren boscos, travessaren rius i superaren muntanyes. Però el seu esperit no es va trencar i la màgia es va crear. A la fi es toparen front un camp ple de flors brillants i colors vius. Havien aplegat.

 

Martina: Mira, Aarón! Allà! Hi ha una xiqueta plena de llum i rodejada d’animals. Potser ella ens podrà guiar. 

 

Aarón: Sí! El cor em diu que els valors de la vida estan a punt d’aplegar.

 

Xiqueta: Hola, formiguetes! Que inquietes pareixeu. Per què esteu tan nervioses?

 

Martina: Estem buscant la “Ciutat dels Valors” perquè ens ajuden a salvar el món. La llegenda diu que si els trobem, el món resistirà i tornarà a renàixer amb força.

 

Xiqueta: Oh, benvolgudes i valentes formiguetes, he de dir-vos que a la “Ciutat dels Valors” ja heu aplegat. Jo, junt amb els meus estimats gats represente el valor de l’AMOR. L’amor per tots els éssers vius, l’amor per la natura, l’amor propi, l’amor que ens uneix. Però, si el món va malament, és perquè l’amor està en perill. La meua missió és cuidar els animals, perquè ells també són part de la terra. Quan els cuidem, cuidem el món. No oblideu que l’amor és l’energia que uneix tot el que ens rodeja. Interioritzeu açò i repartiu amor. 

 

Aarón: Quina gran veritat! Gràcies, xiqueta! No oblidarem el que ens has dit. Que bé!

 

Les formigues continuaren el seu camí fins a aplegar enfront d’un immens arbre, ple de natura, i una figura misteriosa que ja els esperava.

 

Martina: Quin arbre més bonic! Sembla que parla per si sol.

 

Aarón: Mira, allí sota l’arbre! Quin conjunt més preciós, no puc resistir-me a preguntar, potser saben alguna cosa més.

 

L’arbre del coneixement: Hola, formigues astutes. Heu arribat en el moment adequat, vos estava esperant. Si voleu salvar el món, primer heu de comprendre el valor de la SAVIESA. La saviesa no és només el coneixement, sinó la capacitat de veure més enllà, d’entendre el cor de les coses. Perquè quan comprenem, podem canviar. Mai sou massa joves per aprendre. En cada pas que feu, apreneu alguna cosa nova que us farà més fortes. L’aprenentatge és la clau. Apreneu i ensenyeu, fórmula magistral de la resistència.

  

Martina: Això és important, molt important. La saviesa és la clau per entendre i conservar el món.

 

Aarón: Gràcies. Estem aprenent molt. Seguirem el nostre camí però amb més seguretat.

 

Les formigues continuaven avançant fins que, en un entorn ple de cors on la sensació era de total tranquil·litat, conegueren al xiquet somiador, un xiquet que dorm i somia, somia i dorm, per a fer realitat tot el que l’anhela.

 

Martina: Però que bonic és este lloc, Aarón, sembla de conte. És bonic i tranquil, el lloc perfecte per trobar la pau.

 

Xiquet somiador: Hola, formiguetes boniques! Heu arribat en el moment que havia somiat. Però sabeu quin és el meu somni de cada dia? Un món ple del valor de la SOLIDARITAT. Solidaritat significa ajudar-nos els uns als altres, especialment en els moments difícils. El món serà millor si tots treballem junts, sense importar a qui tingues al costat. Un dia per tu i altre dia per mi, braç a braç, junts, sense deixar a ningú arrere.

 

Aarón: Quina gran lliçó! La solidaritat és el que ens permet superar qualsevol obstacle. Si ens ajudem els uns als altres, tots eixirem guanyant.

 

Martina: Gràcies, xiquet somiador. El teu somni és ara el nostre somni també.

 

Però el viatge de les formiguetes no acabava ací. De sobte, van sentir un soroll distant i van veure una gran ombra que s’acostava: un elefant que caminava amb pas lent però ferm. S’acostava a elles, però no tenien por a ser esclafades perquè una colla de ratolins jugava tranquil·lament al seu voltant.

 

Elefant: Hola, formigues! Soc l’elefant i estos són els meus amics ratolins. Heu vingut a conéixer-nos, veritat? El valor que jo vos mostre és l’ESPERANÇA.

 

Aarón: I què vol dir l’esperança, amic elefant?

 

Elefant: L’esperança és creure que, tot i que les coses es posen difícils, sempre hi haurà una llum al final del túnel. Si no perdem l’esperança, el món tindrà una segona oportunitat. Mai hem de deixar de creure i d’intentar que les coses vagen millor. Jo vaig tindre l’esperança que els ratolins no em temeren. I ho vaig aconseguir. Som molt diferents, però sempre ens respectem i treballem junts per construir un futur millor.

 

Martina: Moltes gràcies, elefant. Ara ho entenem tot! 

 

Aarón: Sí! L’esperança és l’últim que s’ha de perdre, així que la guardarem bé!

 

Quan ja semblava que el camí s’havia acabat, es van trobar amb un xiquet que estava disfressat d’una gran varietat d’animals. Era un símbol de com les diferències poden ser belles i valuoses. I les nostres apreciades formiguetes quedaren enamorades d’ell.

 

Martina: Hola! Quina gràcia tens! Puc preguntar a què estàs jugant?

 

Xiquet disfressat: Mireu! Soc el xiquet que volia ser com un animal per entendre millor les seues vides. He aprés que els animals, les plantes, les persones… tots som part d’este gran ecosistema. La nostra força està en la nostra diversitat i en la nostra capacitat de respectar-nos els uns als altres. Per això, el valor de la INCLUSIÓ és essencial. Ningú ha de sentir-se sol ni oblidat. Tots tenim alguna cosa important per aportar i, quan ens acceptem tal com som, el món floreix en harmonia.

 

Aarón: És tan bonic el que dius! El món ha de ser un lloc on tots tinguem cabuda i on ningú es quede de costat.

 

Martina: T’agraïm molt el teu ensenyament! 

 

Les dos formiguetes continuaren caminant i sense quasi adonar-se’n es van trobar de nou a la seua ciutat.

 

Martina: Ara ja ho entenem! Junts, amb amor, saviesa, solidaritat, inclusió i esperança, podem salvar el món!

 

Aarón: Sí! El món es pot salvar si complim i transmetem els valors adequats!

 

Martina: Ara sols queda aplicar tot el que hem aprés. Així superarem el fi del món, renaixerem amb força i florirem novament.

 

Les formiguetes Martina i Aarón havien descobert els cinc valors que salvarien el món. Els núvols negres començaren a dissipar-se i un nou dia va començar a renàixer. Florir en un món renovat, ple d’amor, saviesa, solidaritat, inclusió i esperança. Esta va ser la lliçó que aprengueren les nostres protagonistes en el seu brillant viatge.