Audioguia monument gran 2025

Valencià

Benvolgut lector, hui jugador:

El dia a dia, com el joc dels escacs, ens posa en situacions complicades, no importa quina peça sigues, al final sempre et trobes exposat. Cada situació un moviment precisa i la decisió que prengues marcarà el procés de la teua vida. Si eres un simple peó, tal vegada decidiran per tu. Si eres el rei podràs decidir, però no sempre, amb la decisió encertada. La vida, com el joc, ens posa en escac de tant en tant. El secret, resistir al mat. Presta atenció als següents versos i reflexiona sobre una doble partida d’escacs que entremescla l’equilibri en societat. 

La vida, és un tauler d’escacs, ple de jugades,  

on el poble som peces, en mans de jugadors,  

els polítics ens mouen, amb promeses refinades,  

però els moviments estan plens de males decisions.

Els peons treballem, sense saber el destí,  

i els reis s’amaguen darrere d’un alfil,  

les torres vigilen, tot sembla estar be,  

però la partida amaga un futur fúnebre.

Cada peó és una vida, cada moviment un desig,  

la filada de darrere ens vol controlar,  

Sempre queda una llumeta, sembla el camí del mig,

l’aire és dens, els somnis es desfan. 

La dama fa grans jugades, però sense sentit,  

Desconcertat, el peó creu la seua mentida.  

El món gira fort, però dèbil pega un crit,  

i el poble plora, esperant una eixida.

Estes peces són poderoses i de gran perill. 

Tots els moviments tenen a tir.

Si cal, un peó sacrifiquen amb estil.

“Hi ha molts peons”, això solen dir.

El cavall renilla, i el cor es paralitza,  

l’equilibri és fràgil, tot s’enfonsa,  

un mal moviment, la vida precipita,  

mentre el polític somriu, el poble critica.

Altre cavall bota, però el tauler s’esclafa,  

la guerra de poders ens du marejats,  

mentre el poble pateix, el món crida i lluita,  

i la partida resisteix, però ningú l’acaba.

Este un comissionista sembla,

que al govern ajuda en tot el que prega.

Mascaretes, pisos i maletes per a negociar,

fins i tot un porc et pot arreplegar. 

La torre avança, però va quartejant-se el sòl,  

mentre els peons intentem una revolució.  

Els polítics en facilitat ens fan l’enroc,  

l’escac i mat és una qüestió d’imposició.

L’aire canvia, com una gran jugada,  

el tauler tremola, el temps vola,  

la lluita és dura, la guerra és bruta,  

i el poble espera però la remor no para.

La vida es un cúmul de dualitats

I has de saber on apostar.

Si no et situes d’un costat,

La societat, blanc o negre, et determinarà.

L’escac i mat es fa massa present,

en promeses que es queden pendents.

La calavera ens recorda este moviment,

en accions com ajudes, vivenda i altres drets. 

Soc el blanc i l’enemic és el negre,

però açò no està massa clar.

Els dos reis apleguen a pactes

I els peons d’una filada no deixem de barallar.

Cara o creu,

ateu o de Déu,

esquerres o dretes,

blanques o negres

Uns contra altres

tots contraposats

les dames s’enfronten

en un món polaritzat

No vos ha passat mai en la vida sentir-vos com una pesa del joc del escac? Si et mous cap a l’esquerre eres un venut del comunisme; si et mous cap a la dreta eres un feixista. No pots ser crític i decidir cap al gris. Sols existeix blanc o negre. Per tant, anem a ser egoistes: si vaig cap ací em pose a tir del cavall i si vaig cap allà el meu alfil em protegirà. No es realment el que vuic, però de les possibles jugades es la que menys mal em fa. 

El tauler internacional més mogudet sembla estar.

El rus en escac ens te al món i el botonet vol polsar,

al americà que la OTAN li té igual,

i el xinès que rient ens te a tots amenaçats. 

Tenim la sensació de que en la gent juguen.

En l’escac som els peons,

I d’una forma molt semblant, com a birles caiguem

dins del seu joc sense sentiments. 

En el panorama internacional la cosa pinta mal. Guerres ara i adés. Pells fines i egos gegantins. Poc podem previndre, els moviments son cada vegada més inesperats. Però tampoc cal anar llunt de casa per trobar moviments del joc que a tots ens afecten. Sort que el poble, salva al poble. Fins quan podrem resistir? 

Els líders són els reis, i el poble els peons,  

tots mouen a la seua, sense cap direcció,  

mentre el sol crema i la pluja té condicions,  

açò és una partida perduda, sense cap revolució.

El canvi climàtic avisa, movent el cavall,  

el món es desplaça, però tot segueix igual,  

si, parlem de la “Dana” que a tots ens ha fet mal,  

fins que el rei cau, per un error fatal.

Però, finalment el rei caurà?

o de nou, com a bon polític es salvarà?

Estaria be saber qui és el rei d’esta partida,

el que no fa el que pot o el que estava de dinar.

Siga com siga, fang fins les celles

Ni blanques ni negres una pala han agarrat.

Pareix ser que els peons ens hem ficat les botes

I la partida de moment hem remuntat. 

Rei enaltit pel seu fidel alfil i un grup de dames,

sembla el president del govern i els ministres palmers.

Que no paren de mentir i fer trampes,

Però segueix governant perquè no li queden línies roges.

Els polítics juguen a la guerra dels egos,  

mentre la terra plora pels seus ferits,  

la partida es complica, l’ànim es tediós,  

i el poble continua amb desesperats crits.

La torre delimita i el territori ha de protegir

Però este president de comunitat, sols fa que lluir.

En un ogre ara s’ha convertit

Però si tenia que protegir, la faena massa be no li ha eixit.

Si la faena no està ben feta, et pot fer fora el patró.

Però a la política no existeix eixa opció. 

Per molt que el poble pregue la dimissió

La torre quedarà apegada al seu silló.

Si ens fixem un bufó pareix a la torre manejar.

Serà possible que des de Madrid el puguen manar?

En rebel·lia la torre deu estar,

Perquè l’Estat d’Alarma tampoc va demanar. 

Entre uns i altres, casa per agranar.

Blancs i negres, tots del mateix pensar.

El fang t’eixirà per les orelles i a callar,

que ací ningú assumirà responsabilitats. 

L’escac mat pastor està a punt d’aplegar,

i per això una cabra trau el cap.

Alguns s’assabentaran tard, però a Cullera estarem informats,

el capità “pesca nova” un vídeo ens farà a aplegar. 

Què em dieu? Ho aneu veient? Sembla que a nivell social no estem en el millor moment. però no anem a ser pessimistes, analitzem ara l’ambient faller.

En una falla millor organitzats estem.

La fallera major, com una reina ens representa.

El rei, podria ser el president,

D’ell no hi ha queixa ja que a la faena està present.

La Junta directiva, com una partida que mai acaba,  

tots tenen una idea a la ment però ningú la treballa.  

Però a la fi sense voler, tots seguim el camí,  

en un tauler de foc i flama que compleix el seu destí.

La falla és el tauler, tot ple de peces,  

On tots volen ser reis, a veure que et penses.

Un moviment en fals, i el projecte es trenca,  

Però com a bons jugadors, tots critiquen i ningú pensa.

Els festers són peons amb moviment de cavall, 

que boten d’un costat a l’altre, sense tindre control de l’atac.  

L’exercici faller sembla una partida, plena de jugadors callats,  

on tots volen guanyar, però ningú fa els passos adequats.

La Junta Local és com un rei, que no es mou massa,  

Ens miren des del tron, amb cara de carabassa.  

Els fallers som els peons, que sempre anem endavant,  

sense pensar bé on anem, però per la falla amb intensitat. 

L’escac es un joc d’estratègia i la falla un sentiment.

Si unim esta essència, no pot anar tan malament.

Que visquen les falles i el joc d’este tauler,

I més si es tracta d’un torneig ravaler.

Estimat jugador, hem arribat al final i tal vegada haguera estat millor no encetar algun que altre meló. En qualsevol cas, la vida és com un joc d’escacs: una partida marcada pels moviments que u mateix ha triat. Pots seguir fent les teues reflexions veient la partida monumental que al barri del Raval es plantarà. Convidats esteu a jugar esta partida final. 

En perill estem

I això és evident

Escac al món.

Resistir és l’única opció.