Audioguia monument gran

Valencià

Hola benvolgut visitant!

Som la comissió de la Falla Raval. Volem que disfrute al màxim del monument faller que hem fet enguany. Per això, hem creat aquesta audioguia en diferents idiomes, perquè no es perda detall. També volem ajudar-lo a entendre el complicat concepte de les FALLES. Les falles son les festes tradicionals valencianes. Però també utilitzem el mateix nom per a referir-nos als monuments artístics de fusta, cartó i suro que adornen els nostres carrers. A més, les FALLES son un concepte que porta molts altres adherits: Art, Passió, Tradició, Gastronomia, Música, Festa, Pólvora, Llum, Color i Espiritualitat.

Dit això, anem en primer lloc a realitza-li un recorregut pel monument que hem alçat aquest exercici, i després, si vol continuar escoltant, li explicarem l’origen de les falles, curiositats i molt més sobre aquestes festes declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

El monument que presentem enguany té com a lema «De Cullera al Cel. L’art del turisme» amb el qual volem mostrar les fortaleses i les febleses que tenim com a ciutat turística. L’aviador situat sobre el far de Cullera representa al cullerot Juan Olivert Serra, qui fa cent quinze anys va ser el primer espanyol a realitzar un vol a motor. Aquest llegendari ciutadà ha viatjat al futur i s’ha trobat la seua ciutat natal molt canviada. Però el director d’un dels hotels li acompanyarà a descobrir la ciutat turística en la qual s’ha convertit Cullera. Durant el recorregut trobarem molta crítica sobre la poca capacitat hotelera que tenim, sobre el mal comportament dels festivals i sobre el turista tan envellit que tenim. Per exemple, molt curiós és veure que cada any als avis barallar a primera hora del matí per posar l’ombrel·la en la riba de la mar, però després no gasten en hostaleria i comerç. Es critica així que entre avis i nens el turisme de Cullera no és de qualitat.
També trobem a l’esquerra un pescador i a la dreta una barca amb tres senyores, sent Cullera una població amb riu i mar, moltes possibilitats al turista podem donar. Per la part posterior més anciana tindrem i la Torre del Marenyet per a una mica d’història poder contar. Els pirates van assetjar i van desolar la ciutat de Cullera amb diversos atacs, i per aquesta raó es va construir aquesta torre guaita. Avui és un museu, però mai està obert per al visitant i això també cal criticar-ho. Però malgrat tots els inconvenients que en el turisme de Cullera podem observar, aquesta és la ciutat més meravellosa del món, i per això, de Cullera al cel.

Visitada la falla gran, poden seguir escoltant curiositats sobre les Falles.

La festa de les Falles, tenen com a ànima el foc. Totes les festes que tenen el foc com a protagonista es poden relacionar amb els rituals solars. Des de temps immemorables, en molts llocs d’Europa, Àsia i Àfrica se celebren les arribades dels equinoccis i solsticis (l’entrada de les estacions de l’any) encenent fogueres. Aquestes manifestacions en alguns casos han sigut heretades de pobles antics i vinculades a cerimònies solars i rituals de purificació, i algunes d’elles han arribat als nostres dies. L’Església Catòlica, davant la impossibilitat de suprimir aquestes populars tradicions en molts llocs d’Espanya, va decidir absorbir-les i dedicar-les als sants; d’aquesta manera, les fogueres del solstici d’estiu es van relacionar amb Sant Joan i les del equinocci de primavera a Sant Josep. Per això, alguns historiadors pensen que les Falles son en realitat un costum molt antic de València, que es va iniciar com a focs de primavera i va evolucionar fins als monuments satírics que hui en dia coneixem.

Una de les explicacions de l’origen de les falles es vincula amb Sant Josep i el gremi de la fusteria. Les vespres del dia del seu patró, Sant Josep, els fusters aprofitaven per a fer neteja en el taller i treien al carrer les restes inservibles de fusta, que s’amuntegaven de manera artística. La resta de veïns treia també andròmines inservibles amb els quals adornaven la fusta que treien els fusters.

A partir d’aquesta tradició, els valencians han anat al llarg dels anys fent cada vegada monuments més bonics i elaborats. Aquest costum es va estenent i agafa un caràcter satíric i burlesc en el qual s’exposen de manera simbòlica i caricaturitzada a personatges públics i situacions destacades de l’any anterior; representant diferents escenes que s’anaven elaborant com a part de la falla. A partir d’això ha eixit en València, una professió que és única en el món, la d’artista faller. És llavors quan l’elaboració de la falla es professionalitza i es porta a nivells artístics extrems perquè l’ “artista faller”, és ja un geni més, que modela figures amb una base de fusta, suro i polièster i és capaç de realitzar obres d’art que combinen arquitectura, escultura, pintura i enginy. Sobretot enginy, ja que cada any, els més de 2.000 monuments fallers que es fan en tota la regió valenciana, son autèntics, diferents i únics. Les falles oscil·len entre els 5 i els 30 metres d’altura (arribant algunes a superar els 40) i estan repletes d’escenes i ninots.

La curiositat d’aquestes festes no sols és que els valencians munten grandíssimes obres d’art al carrer, tallant els carrers com si el món es parara, per a després d’uns pocs dies prendre’ls foc com a signe de deixar arrere tot això de l’any anterior, per a donar la benvinguda a la primavera i al que ens va a oferir la resta de l’any; sinó que durant la setmana fallera, València i les seues ciutats, com Cullera, llueixen de manera extraordinària.

Una característica especial de Falles és poder veure pels carrers els impressionants vestits de fallera que llueixen les orgulloses valencianes. Uns vestits preciosos i que se situen com el vestit regional més car del món degut a les teles amb les quals està fabricat: seda cosida artesanalment amb fil d’or i plata. El complement més cridaner d’aquesta indumentària és el monyo amb pinta que dona més bellesa, si cap, a la valenciana.

Aquest vestit típic va nàixer en el segle XVI com a indumentària de les humils llauradores que copiaven elements de la Cort. Totes les peces es fusionen en un vestit replet de detalls i colorit que fa destacar a la dona valenciana i es converteix en un dels vestits típics més cridaners i bonics del món.

Les falles no es poden entendre sense la pólvora. El valencià és un fanàtic de la pólvora. De fet, en la setmana fallera, és molt habitual que a l’alba, els fallers isquen a tirar coets de fort soroll i de manera molt intensiva pel seu barri, amb la intenció de despertar a totes les falleres perquè s’alcen i es posen els seus vestits tradicionals i així començar la jornada festiva.

En falles, els espectacles pirotècnics de focs artificials son constants, però hi ha un que és el més típic valencià: la Mascletà.
La Mascletà és un espectacle pirotècnic diürn essencialment sonor, arribant a superar els 120 decibels. Compta amb el “masclet” o tro de metxa com a element essencial. També poden intercalar-se efectes aeris. El fonamental consisteix a aconseguir un ritme i potència creixents, per a acabar en una apoteosi terrestre seguida d’una altra en l’aire.

El món faller és molt més ampli del que hui et podem comptar. Cada comissió fallera es reuneix en locals socials “el casal” durant tot l’any en que a més d’organitzar tot allò necessari per al bon funcionament de la falla, l’utilitzen com a seu del barri per a divertir-se, quedar per a sopar una vegada a la setmana, participar en jocs de cartes, fer festes i assemblees. Es fan visites al taller de l’artista faller per a veure com va l’elaboració de la falla, participen en actes religiosos i espirituals, organitzen festes en les quals la música i la pólvora son les reines i, tot este cercle, es tanca en la setmana fallera, una setmana frenètica amb molta passió i sentiment que acaba amb la Cremà de la falla.

L’últim pas, i el vertader sentit i finalitat de la falla, és la seua cremà. La falla ha de cremar la nit del 19 de Març. En diversos punts se li perforen forats que actuen de ximenera, se li introdueixen draps xopats en gasolina i se’ls pren foc. La resta és cosa de les flames. La cremà suposa el punt d’inflexió entre creació i destrucció. Molts pensen que els valencians som uns bojos ja que som capaços de cremar cada any milers d’obres d’art que, a més, costen moltíssims diners, però per als valencians cremar les falles simbolitza acabar amb tot el anterior i donar la benvinguda a la primavera amb les novetats que això implica per a la resta de l’any. És un ritual molt arrelat a la tradició valenciana.

Esperem de cor que els nostres monuments fallers li hagen agradat i que d’alguna forma li hàgem pogut ensenyar una mica de l’essència que embolica aquesta gran festa.No deixe mai de visitar-nos, perquè les falles són efímeres, i cada any sorprenem un poquet més.